Nova pàgina de blocs a l’xtec

Em trobareu també http://blocs.xtec.cat/eduard1967[@more@]



Comentaris tancats a Nova pàgina de blocs a l’xtec

ACTIVITAT PER QUART D’ESO.VÍDEO REVOLUCIONS LIBERALS

A l'apartat d'enllaços, trobaràs un vídeo sobre revolucions liberals. Després de visionar-lo, feu-ne un resum.

[@more@]



Comentaris tancats a ACTIVITAT PER QUART D’ESO.VÍDEO REVOLUCIONS LIBERALS

Podem veure a youtube dos fragments

Aquests són sobre terratrèmols i volcans

[@more@]



Comentaris tancats a Podem veure a youtube dos fragments

Vídeo resum de les revolucions liberal i industrial

L'alumnat de quart haurà de visionar el  vídeo de l'enllaç sobre revolucions liberals i fer un resum del mateix.

[@more@]

 

Comentaris tancats a Vídeo resum de les revolucions liberal i industrial

Activitat per segon de batxillerat

Feu l’exercici que trobareu a l’àlbum i m l’envieu. teniu fins el dilluns 29 d’octubre.[@more@]

Comentaris tancats a Activitat per segon de batxillerat

Treballem una webquest a Viure i conviure

Durant els propers dies treballarem la webquest sobre interculturalitat que trobareu a http://www.xtec.es/~nalart/Fem%20revista/index.htm

 

[@more@]

Comentaris tancats a Treballem una webquest a Viure i conviure

Presentació

Hola, alumnes de 1er. C.

Sóc  l'Eduard, el vostre tutor pel proper curs. Estic content de poder-vos tenir al Cumella i espero que el temps que estiguem junts, ens ho passem bé.

 Dir-vos que sóc professor de ciències socials i que a vosaltres us donaré també el crèdit de viure i conviure. Quant a les meves característiques, sóc una persona pacient i atenta amb els meus alumnes, però em subleven les injustícies i el maltracte.

Per tant, podrem treballar moltes coses junts i espero les vostres propostes. També, no dubteu a fer suggeriments, però, si us plau, organitzeu-vos per ser una classe de veritat, on tots i totes us respecteu.

Per cert, soc del Barça, dels blaus, i de Granollers ( de Tres Torres). Tinc quaranta anys i dos fills… Seguirem parlant-nos.

 La fotografia annexada és del meu últim viatge a Nicaragua.

Eduard 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Presentació

Els inicis del segle XX català

Activitat de comentari i busca d'informació per ampliar coneixements sobre aquell període[@more@]Heu de comentar a la vegada els dos textos que reproduïm a continuació i buscar biografies dels següents líders polítics i sindicals que exposarem a classe:

  1. Francesc Ferrer i Guàrdia
  2. Francesc Layret, 1880-1920
  3. Salvador Seguí Rubiñals, el Noi del Sucre
  4. Andreu Nin, 1892-1937
  5. Francesc Cambó
  6. Alejandro Lerroux
  7. Joan Maragall
  8. Francesc Macià
  9. Lluís Companys
  10. Enric Prat de la Riba
  11. Neus Catalá

  Comentari:
Alejandro Lerroux (1864-1949) va basar la seva ideologia en el patriotisme espanyolista i l´anticlericalisme.
Aquest article destaca l´anticlericlisme que s´accentuà a partir dels Fets del Cu-cut (1905) per a contrarestar l´empenta de la Solidaritat Catalana (1906).
Text:
Si habéis de ingresar en una disciplina rutinaria y atávica, de jerarquías y de pontífices, de adhesión incondicional y de respeto sin límites; si venís a continuar la obra deI pasado… jóvenes, plegad la roja bandera, dejad vírgenes las cuartillas. poneos los manguitos y voIved al escritorio, vestíos la blusa y volved al mostrador, coged los libros y volved a la escuela donde se fabrican hombres de provecho sobre los textos de la tradición.
Pero si de verdad se ha encendido en vuestro corazón el fuego de la santa rebeldía, andad, seguid. seguid adelante sin parar, hasta que caigáis reventados en el camino o hasta que os salgan las barbas malditas de los hombres, donde hizo presa Dalila para rendir la fortaleza humana.
Rebelaos contra todo : no hay nada o casi nada bueno.
Rebelaos contra todos : no hay nadie o casi nadie justo.
Si os sale al camino un mozo y os dice : jóvenes. respetad a los viejos, decidle : mozo, entierra a tus muertos. donde no les profanen los vivos.
Si os apostrofan los genios alarmados de vuestra irrupción impetuosa y resonante. contestadles : somos la nueva vida. Adán nace otra vez.
Llevad con vosotros un bolsillo de respetos y un costal de faltas de respeto. El respeto inmoderado crea en el alma gérmenes de servidumbre.
Sed arrogantes como si no hubiera en el mundo nadie ni nada más fuerte que vosotros. No lo hay. La semilla más menuda prende en la grieta del granito, echa raíces, crece, hiende la peña, rasga la montaña, derrumba el castillo secular… triunfa.
Sed imprudentes, como si estuvieseis por encima del Destino y de la Fatalidad.
Sed osados y valerosos, como si tuviéseis atadas a vuestros pies la Victoria y la Muerte.
Sois la vida que se renueva. la naturaleza que triunfa. el pensamiento que ilumina, la voluntad que crea, el amor eterno…
Luchad. hermosa legión de rebeldes, por los santos destinos. por los nobles destinos de una gran raza, de un gran pueblo que perece, de una gran patria que se hunde.
Levantadles para que se incorporen a la Humanidad, de la que están proscriptos hace cuatrocientos años.
Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y haced hogueras con sus papeles para que el fuego purifique la infame organización social, entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos.
Hav que hacerlo todo nuevo, con los sillares empolvados, con las vigas humeantes de los viejos edificios derrumbados, pero antes necesitamos la catapulta quc abata los muros y el rodilIo que nivele los solares.
Descubrid el nuevo mundo moral y navegad en su demanda, con todos vuestros bríos juveniles, con todas vuestras audacias apocalípticas.
Seguid, seguid…. No os detengáis ni ante los sepulcros ni ante los altares.No hay nada sagrado en la tierra, más que la tierra y vosotros que la fecundaréis con vuestra ciencia. con vuestro trabajo, con vuestros amores.
La Humanidad tiene una humilde representación en este extremo de Europa. tenido como un puente para pasar al Africa. Es la vieja patria ibera,la madre España. que baña sus pies en dos mares y ciñe a su frente la diadema de los Pirineos.
Ni el pueblo, dieciocho millones de personas, ni la tierra, 500.000 kilómetros cuadrados. están civilizados.El pueblo es esclavo de la iglesia : vive triste, ignorante, hambriento, resignado. cobarde, embrutecido por el dogma y encadenado por el temor al infierno. Hay que destruir la iglesia. La tierra es áspera, esquiva, difícil : necesita que el arado la viole con dolor, metiéndole la reja hasta las entrañas: que el pico rasgue los altozanos y la pala iguale los desniveles y el palustre levante las márgenes por donde han de correr, sangrados, los torrentes de agua que hoy se derraman estériles en ambos mares; necesita Colones que penetren en su alma y descubran sus tesoros, colonos que la cultiven con amor como los viejos árabes, caballeros del terruño que de nuevo con ella se desposen y auxiliados de la ciencia la fuercen a ser madre próvida de treinta millones de habitantes y la permitan por su exportación enviar aguinaldos de su rica despensa, a otros 80 millones de seres que hablan en el mundo nuestro idioma.
"Escuela y despensa" decía el más grande patriota español, don Joaquin Costa.
Para crear la escuela hay que derribar la Iglesia o siquiera cerrarla, o por lo menos reducirla a condiciones de inferioridad.
Para llenar la despensa hay que crear el trabajador y organizar el trabajo.
A toda esa obra gigante se oponen la tradición, la rutina, los derechos creados, los intereses conservadores, el caciquismo, el clericalismo. la mano muerta, el centralismo la estúpida contextura de partidos y programas concebidos por cerebros vaciados en los troqueles que fabricaran el dogma religioso y el despotismo político.
Muchachos, haced saltar todo eso como podáis : como en Francia o como en Rusia. Cread ambiente de abnegación. Difundid el contagio del heroísmo.
Luchad, matad, morid.,.
Y si los que vengan detrás no organizan una sociedad más justa y unos poderes más honrados, la culpa no será suya. sino vuestra.
Vuestra, porque en la hora de hacer habréis sido cobardes o piadosos.
A. LERROUX.
Aquest article intimista de Joan Maragall i Gorina (1860-1911) demanava el perdó de Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) que estava a punt de ser afusellat pels fets de la Setmana Tràgica. Al mateix temps denunciava la greu responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana en els fets de la Setmana Tràgica (juliol-1909).
Enric Prat de la Riba (1870-1917) no va deixar publicar aquest article.
Text:
Algunes nobles veus que aquí mateix s´han alçat i altres que n´he sentit per altra banda m´han demostrat que a Barcelona hi ha voluntat d'amor. Mes en totes aquestes veus, aixís com en algunes menys amoroses, un xic iròniques, que també he sentit, hi batega o apareix clarament en un to o altre aquesta pregunta: -¿I quin ha d'ésser l´objecte de1 nostre amor, redemptor de la ciutat?- Jo diria: -El que el cor vos diga en cada moment -.I quan tristament pressento que més d'un hauria de respondre'm: -És que en aquest moment el cor no, em diu res!.
¿El cor no vos diu res, ara, mentres estan afusellant gent a Montjuïc solament perquè en ella es manifestà amb més claredat aquest mal que és el de tots nosaltres? ¿El cor no vos diu anar a demana perdó, a genollons si convé, i els més ofesos els primers, per aquests germans nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat que nosaltres els deixàrem abandonda per egoisme?
Estem en paus, doncs. ¿I ells han de pagar la pena només perquè la seva acció cau dintre un còdic, mentres la nostra inacció és tan baixa que ja no pot caure enlloc? Aneu a demanar perdó per ells a la justícia humana, que serà demanar-ne per vosaltres mateixos a la divina, davant de la qual sou potser més culpables que ells.Com vos podeu estar aixís tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia al bon solet del demati, allà dalt de Montjuïc, trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i del món i del mar,i del port que trafiqueja i de la ciutat que s´aixeca indiferenta i poc a poc, ben poc a poc, perquè no s´hagi d´esperar, el portaran a un racó de fosso, i allí quan toqui l´hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima, viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s´agenollarà de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com un conill… ell, que era un home tan home com vosaltres… potser més que vosaltres!.
¿ Com vos podeu estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de fills i posar-vos al llit amb la muller, i atendre a vostres negocis, i que aquesta visió no se us posi al davant i no us nuï el mos de pa en la gola, i no us glaci el petó als llavis i no us privi d'atendre a tota altra cosa que no sia ella?.
I això no us despertarà l'amor? ¿Encara preguntareu quin puga ésser son objecte, ara, de seguida?
¿Doncs quin altre que aquest? ¿Com podeu pensar en res més del món ara com ara? ¿Ni com heu pogut deixar passar tant temps? I mentrestat ja han mort aixís tres homes,i els que s'esperen…!.
No la sentiu la germanor amb aquests infeliços? No ho vulgueu saber lo que han fet: mireu-los només a dintre els ulls: vegeu! sou vosaltres mateixos: un home com vosaltres; amb això n`hi ha prou: capaç de tot el vostre bé i de tot el vostre mal: com vosaltres del seu. An aquest home, jo no dic que se'l deixi anar i se l´abandoni i se´l torni lliure al seu odi i a les seves malifetes: no, an ell com a nosaltres, ens convé ésser presos d'una manera o altra i redreçats baldament sia a cops de mall, i pastats tots plegats de cap i de nou en l'amor de la ciutat nova encara que sia amb gran sofriment d´ell i nostre, mentres el sofrim junts; però, en compte d'això, ¿matar-lo, matar-lo fredament per un tràmit senyalat i a una hora fixa, com si la justicia humana fos quelcom segur, infal.lible definitiu com la mort que dóna? què us en sembla?.
Si an aquest home l´haguéssiu mort batent-vos com a lleons amb ell al peu d'una barricada o a la porta d'una iglésia, jo no us en podria fer cap càrrec, perquè en tal combat hauríeu demostrat el vostre amor a alguna cosa exposant la vostra vida pel vostre ideal; i per l´amor d´un ideal ;i sa valentia podem ésser absolts de moltes coses.
Més ara, qui us absol? ¿On és el vostre ideal, el vostre amor i el vostre sacrifici? ¿on l´heu demostrat el vostre valor? Doncs no vulgueu ésser covards dues vegades. Si llavores el vostre valor havia d'estar en les armes i no el tinguéreu, tingueu-lo almenys ara en el perdó, que és ben bé l´hora.
I ja ho veureu: les vides que haureu salvat us semblaran obra vostra; i an aquests homes que haureu arrencat de les portes de la mort, vos els estimareu com a fills; i ja no els perdreu mai més de vista; i allà on siau us cuidareu d'ells i dels seus semblants, i vostre amor els forçarà a l'amor; i so1s per aquesta obra de perdó amb què començareu, Barcelona ja començarà a ésser una ciutat. Perquè els de fora que ho sàpiguen no diran pas -que no ho puguen dir!-;- An aquest i an aquell els salvaren i redimiren aquests o aquells, els blancs, els negres o els rojos.-; sinó que hauran de dir: – Barcelona ha demanat i obtingut el perdó dels seus condemnats a mort.I per bombes que després hi hagi, Barcelona ja no podrà ésser dita la ''ciutat de les bombes"; sinó que l'anomenada us vindrà d'una altra cosa que és més forta que totes les bombes plegades i que tots els odis i que tota la malícia humana: l'anomenada us vindrà de l'amor, i Barcelona serà dita: "la ciutat del perdó", i des d'aquell punt i hora començarà a ésser una ciutat.
Doncs comencem-la: Al Rei que pot perdonar, als seus Ministres que poden aconsellar-li el perdó, als jutges que poden temperar la justícia amb la pietat: Perdó pels condemnats a mort de Barcelona! Caritat per tots!.
I bella cosa fora que comencessin els més ofesos.

Comentaris tancats a Els inicis del segle XX català

Una activitat sobre el deute extern

Breu activitat sobre el deute extern[@more@]

Aquesta activitat pretèn informar-nos sobre el tema del deute extern. Opcionalment, podeu ferue el vídeo que he penjat i afegir a les activitats una reflexió sobre el mateix.

El que us demano és que llegiu la informació que teniu a http://www.edualter.org/material/deute/triptics.htm i que respongueu les cinc preguntes relacionades a http://www.edualter.org/material/deute/parlant2.htm

Comentaris tancats a Una activitat sobre el deute extern

Una activitat sobre el deute extern

Una forma diferent de treballar el tema
[@more@]

Aquesta activitat pretèn informar-nos sobre el tema del deute extern. Opcionalment, podeu ferue el vídeo que he penjat i afegir a les activitats una reflexió sobre el mateix.

El que us demano és que llegiu la informació que teniu a http://www.edualter.org/material/deute/triptics.htm i que respongueu les cinc preguntes relacionades a http://www.edualter.org/material/deute/parlant2.htm

Comentaris tancats a Una activitat sobre el deute extern